Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Rial

El cant dels ocells

Imagen
  El cant dels ocells es un villancico popular catalán de autor desconocido. ​ Fue popularizada por el arreglo de violonchelo de Pau Casals. La canción relata el gozo de la naturaleza el día del nacimiento del niño Jesús en el establo de Belén. Versión cantada de Nuria Rial Letra En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L'àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia, dient: Jesús és nat per treure'ns de pecat i dar-nos l'Alegria. Respon-li lo pardal: Esta nit és Nadal, és nit de gran contento. El verdum i el lluer diuen, cantant també: Oh, que alegria sento! Cantava el passerell: Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria! I lo alegre tord: Vençuda n'és la mort, ja neix la vida mia. Cantava el rossinyol: Hermós és com un sol, brillant com una estrella. La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella. Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarr...

Pur ti miro

Imagen
   Duo final del Acto III de la opera L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi de 1642, donde Nerón y Popea  consagran el triunfo del amor. Bellísima versión de  Nuria Rial, soprano y Philippe Jaroussky, contratenor. letra Puro ti miro, puro ti godo puro ti miro, puro ti godo puro ty stringo, puro te annodo, puro ty stringo puro te annodo, puro ty stringo più non peno, più non moro, più non moro, più non peno o mi vita, o mi vita o mio tesoro, o mi vita, o mi vita, o mio tesoro. Yo suyo tuyo, tuyo sueño yo. Speme mia, dillo dí, dillo dí, tú sey puro. Speme mia, el ídolo mio, dillo dí, tú sié puro. El ídolo mio, dillo dí, tú sey puro, el ídolo mio. Si mio bien, si mio corazón, mi vita, sí. Si mio bien, si mio corazón, mi vita,sì, sì sì, sì, sì, sì, sì. Si mio bien, si mio corazón, mi vita, sí. Yo suyo tuyo, tuyo sueño yo. Speme mia, dillo dí, dillo dí, tú sié puro. Speme mia, el ídolo mio, dillo dí, tú sié puro. El ídolo mio, dillo dí, tú sié puro, el ídol...

Stabat Mater, de G F Sances

Imagen
  Stabat Mater compuesto por Giovanni Felice Sances  en 1638. Versión de Christina Pluhar y Nuria Rial (soprano). Stabat Mater (Estaba la Madre) es un poema medieval del siglo XIII, de origen franciscano. Letra 1. Stabat Mater dolorosa Iuxta crucem lacrimosa, Dum pendebat filius. Cuius animam gementem Contristatam et dolentem Pertransivit gladius. 2. O quam tristis et afflicta Fuit illa benedicta Mater unigeniti Quae maerebat et dolebat. Et tremebat, cum videbat Nati poenas incliti. 3. Quis est homo qui non fleret, Matrem Christi si videret In tanto supplicio? Quis non posset contristari, Piam matrem contemplari Dolentem cum filio? 4. Pro peccatis suae gentis Vidit Jesum in tormentis Et flagellis subditum. Vidit suum dulcem natum Morientem desolatum Dum emisit spiritum. 5. Eja mater fons amoris, Me sentire vim doloris Fac ut tecum lugeam. Fac ut ardeat cor meum In amando Christum Deum, Ut sibi complaceam. 6. Sancta mater, istud agas, Crucifixi fige plagas Cordi meo valide...